Una ventana por la que hace unos años se colaba la luz del atardecer para iluminar la estancia. La flor se asoma al interior de la casa para comprobar la desolación del abandono.
Pot ser un 'pèl' massa retallada el dalt de la finestra per al meu gust, però en conjunt m'agrada molt; sobre tot el fet d'haver copsat la planta florida que entra a través de la finestra de la casa destrossada. La vida continua... Salut i sort.
Certament el punt de vista de la fotografia -com en la pintura- és del tot personal i intrasferible. I tots -o gairebé tots- són bons. Estic d'acord amb tu amb les flors que entren per la finestra; són el contrapunt que dóna sentit a tanta decadència. Per això el que et deia de 'la vida continua...' El blau de la paret esqueixat i antic, record d'una època, equilibra la composició... des del meu punt de vista :-)
Pot ser un 'pèl' massa retallada el dalt de la finestra per al meu gust, però en conjunt m'agrada molt; sobre tot el fet d'haver copsat la planta florida que entra a través de la finestra de la casa destrossada. La vida continua...
ResponderEliminarSalut i sort.
No em vaig fixar tant en que quedés sencera la finestra. Jo mirava les flors, i el buit de sota.
ResponderEliminarCertament el punt de vista de la fotografia -com en la pintura- és del tot personal i intrasferible. I tots -o gairebé tots- són bons.
ResponderEliminarEstic d'acord amb tu amb les flors que entren per la finestra; són el contrapunt que dóna sentit a tanta decadència. Per això el que et deia de 'la vida continua...'
El blau de la paret esqueixat i antic, record d'una època, equilibra la composició... des del meu punt de vista :-)